Salvador Macip i Sebastia Roig ULLALS

Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig

Editorial: La Galera

Gènere: Intriga, juvenil

Any de publicació: 2011

ISBN: 978-84-246-3752-1

Número de pàgines: 225

Quan el pare de Vicent es cansa de la mala educació i la prepotència del seu fill, l'envia a un reformatori situat al mig d'un bosc aïllat de l'Alt Empordà: La Floresta. Allà, haurà d'aprendre a conviure amb la disciplina, el treball, unes condicions higièniques precàries, els càstigs i unes criatures, els feréstecs, que assetjaran les instal·lacions nit rere nit.

Abans de començar-lo, Ullals és un llibre que fa patxoca: portada de tapa dura, lletra gran, pàgines gruixudes i algunes d'elles en color negre per dividir la novel·la en diverses parts. Estic segur que molts joves l'hauran començat atrets pel seudisseny. Però, a mi el que em va cridar va ser l'argument. Llegint comentaris en diaris i blogs ja veia clar que barrejaria realitat i ficció. No anava gens desencaminat. A la novel·la s'hi fusionen elements creïbles amb d'altres de ficticis, però molts més dels que m'esperava.

Tot i anar dirigit a un públic jove, Ullals s'allunya de la literatura juvenilconvencional. No hi trobem còpies barates de la Terra Mitjana, vampirs que van més cremats que un cendrer de bingo o intents desesperats d'aconseguir el carisma de Harry Potter. Hi trobem una història inspirada en fets reals i que enganxa. Molt. Enganxa gràcies a una prosa comprimida i a una acció constant que no troba temps per decaure.

Macip i Roig, els autors

La major part  del llibre es narra des del punt de vista de Vicent, el protagonista. Al ser narrat utilitzant el punt de vista (estil que recorda a Juego de Tronos), es perd l'omnisciència i això provoca que no coneguem ni el nom de la meitat de personatges. Aquesta desinformació contribueix enormement a crear una atmosfera tètrica i desconcertant; des del primer capítol al darrer. Sobretot al darrer.

Mentiria si no digués que hi ha moments que no m'han acabat de fer el pes. Hi he trobat explicacions agafades amb pinces, diàlegs que sonen falsos i en algunesescenes vaig tenir la sensació de llegir un Stephen King per nens. La història m'hagués semblat molt més atractiva si no introduís elements sobrenaturalsinnecessàriament. Tot i això, quan arribes al final, t'oblides de totes aquestes coses. El final d'Ullals és com una bufetada a la cara però també és dels millors que he llegit últimament.

En general, m'ho he passat bé llegint la novel·la. L'he trobat original, addictiva, amb algunes coses que no m'han convençut, però més que perdonables.